ADEÚ A GERARD ROSÉS

Adeú a Gerard Rosés

Ho sabeu tots, ahir en Gerard Rosés se’n va anar. A Ca l’Antiga n’estem colpits perquè la nostra història a Teià va començar amb ell. Només fa tres mesos a la retrospectiva de tres anys de pintors i escultors a Ca l’Antiga l’exposició començava amb el ‘Déjeuner sur l’herbe’, ell no hi era, per això ens vàrem fer la foto tots els protagonistes i ell present amb el seu fabulós quadre. No va venir perquè no es trobava amb esma però m’ho va venir a dir personalment. A part dels Whatsapps ja no l’he tornat a veure i amb molts altres records romandrà aquell en el que estava serè, patint, però convençut que se l’hi acabava el temps.

Amb en Gerard Rosés varen començar les ‘Trobades d’art’ de Ca l’Antiga. Quin començament! Va ser apoteòsic:
L’exposició centrada en el Maresme, la seva gent i el paisatge, sembla fàcil però en Gerard té una producció enorme i seleccionar és una tasca colpidora perquè es deixen tantes joies sense exposar…
Va fer els cartells, tots els cartells; de l’exposició, de la inauguració, del cinema, dels concerts, de la conferència.
Va fer ell sol el programa, tenia on escollir entre tants amics, artistes i professionals que estaven encantats de participar amb ell al que fos que organitzés.
Tots ens aplegarem al seu voltant en aquest moment de traspàs o de trànsit segons les creences.

Al meu aniversari, quan fèiem un tastet, sempre va venir amb un dibuix i sempre era una noia o dona amb la cabellera negre rient o brindant. Els havia fet anys abans de conèixer-me. Sempre m’ha fet l’efecte que em coneixia abans de saber que existia. Només l’he conegut tres anys i no l’oblidaré. Per ell mateix, per la seva obra i perquè per a mi el Maresme, Teià i Ca l’Antiga sempre seran el que em va mostrar el cristall de mirar especial de Gerard Rosés, el de la ‘Joie de vivre’.

Au revoir maître.
Mariàngels Pérez Latorre

Start typing and press Enter to search

El rellotge de sol de Ca l'Antiga: l'art, la natura i les energies renovablesArtepoli