Muntanya

El programa del 150è aniversari de Ca l’Antiga és un sobrevol històric, social, cultural i artístic del lloc i el seu entorn: Teià, el Maresme, la seva gent i les seves obres.

Un viatge il·lustrat per sis exposicions d’artistes del Maresme o enamorats d’aquesta terra. Un recorregut inèdit amb obres dels segles XIX, XX i XXI, d’artistes consagrats que pertanyen a museus, fundacions i a les pròpies col·leccions dels autors. Aquest viatge va començar amb l’exposició dedicada al mar, la Mediterrània, gran protagonista del Maresme. Ara posem el focus en l’altre gran protagonista, la Serralada Litoral, la Muntanya.

De nou una ocasió única per a fruir d’obres que ofereixen una visió històrica i contemporània del territori a través dels ulls i les mans dels artistes, totes elles acompanyades per les paraules ritmades dels poetes. Endinseu-vos, mitjançant l’art, en els cicles de vida que transformen constantment l’entorn natural des dels turons fins a les planes del Maresme.
Hi esteu convidats!

Mariàngels Pérez Latorre
Presidenta de Ca l’Antiga

Cuadern de l’exposició Muntanya disponible a Ca l’Antiga. Preu : 15 euros

Comandes i enviament per correu: inscripcions@calantiga.org

Parlant de paisatgisme

Malgrat que això pugui sorprendre a algú, el paisatgisme no és un gènere artístic clàssic, ans al contrari. Assoleix gènere propi el 1845 quan es crea una càtedra específica, després que l’alta burgesia el reclami com a element decoratiu per la seva capacitat d’evocar llocs, moments o records, ja que fins llavors el paisatge havia estat simplement el complement d’attrezzo de les grans obres de caire religiós, històric, mitològic…, sense assolir cap mena de paper protagonista.

Com molt bé explica Francesc Fontbona en la introducció del seu llibre El paisatgisme a Catalunya, aquest gènere va aconseguir en el nostre país unes característiques genuïnes degut a les peculiars condicions sociològiques del mateix i per la Renaixença, que incitava a conèixer la pròpia identitat i copsar-la plàsticament. Mentrestant, a la resta d’Espanya, era el romanticisme el generador de l’ideari pictòric paisatgístic.

A partir de Martí Alsina, ben arrelat familiarment amb el Maresme, el paisatge a Catalunya obté una posició de privilegi i s’acomoda sempre a les evolucions estilístiques i conceptuals del moment, i la zona del Maresme, per la proximitat de Barcelona, les seves comunicacions i les seves especials condicions naturals, esdevé lloc de residència de molts artistes i protagonista natural de moltes de les seves creacions.

En la primera de les exposicions d’aquest 150è aniversari de Ca L’Antiga, ja hem pogut gaudir del mar com a protagonista d’una àmplia varietat d’ismes i tècniques creatives. Ara, ens girem d’esquena al mar i mirem el Maresme de terra endins, aquella que resguardada pels turons i muntanyes de la Serralada del litoral que arranca a la Conreria, s’expandeix pel Maresme Central i continua per les serres del Montnegre i Corredor. D’esquena al mar en ella es desenvolupa un bosc mediterrani de pins, alzinars i rouredes que omple el territori de rieres, element ben característic i clau per limitar-lo, generar un urbanisme peculiar i crear uns ecosistemes fonamentats en la riquesa d’aqüífers generades per elles.

Un espai natural de gran bellesa, esdevingut protagonista de la cara polièdrica de l’art i de la capacitat creativa dels artistes que hi han sojornat i d’aquells que s’hi han acostat per plasmar les seves meravelles. D’entre ells i com a mostrari hem triat a:

Miquel Arnau, artista argentoní que encara viu a la casa de pagès familiar, ens presenta els boscos que l’envolten i que copsa intensament amb un expressionisme cromàtic i vivencial d’alt voltatge, que contrasta amb el realisme objectiu de primers del segle passat present a l’obra de Francesc Tolosa i els entorns de Llavaneres, que alhora són també font d’inspiració per a la mataronina Emília de Torres, una de les poques dones artistes professionals que ja pintaven en els anys cinquanta, que evoluciona aquest paisatge dirigint-lo cap a una estilística més impressionista i viscuda.

El malauradament desaparegut Pere Màrtir Brasó ens fa evident el desastre ecològic i vital que té el bosc cremat, amb obres que conjuguen sensibilitat i dramatisme, mentre que la pintora i gravadora Pilar Masip, resident a la fronterera Vallromanes, s’acosta al bosc amb un naturalisme poètic més accentuat i té el contrapunt de la magnificència arbòria de Perecoll, sempre eloqüent en el seu negre sobre negre, i la poètica visual de clares arrels surrealistes de Perejaume.

L’esclat cromàtic domina, en canvi, en les obres més de caire clarament paisatgista com són les de Pasqual Bueno, Mariano Cabellos, Conxa Ibáñez i Marta Duran, autors ben diferenciats en els seus llenguatges pictòrics personals, però fonamentats tots en l’accent més figuratiu del paisatge. El bosc també és motiu d’inspiració per a escultors de tota mena.

Pere Bàguena, especialista en fusta, vol descobrir l’ànima de la mateixa i la mostra amb formes de gran ritme i bellesa, mentre que Manuel Cusachs, aprofita per jugar com un nen trapella i oferir-nos uns magnífics trompe-l’oeil que mostren el seu amor per la natura que l’envoltava al mig dels boscos d’Orrius, on residia. Albert Jaime ens ofereix la seva contemporaneïtat amb aquests conjunts arboris metal·litzats que canvien el nostre punt de mira, mentre que l’esclatant sensibilitat d’Elisenda Sala tanca el cercle amb el potent ús de la ceràmica.

Rafael Estrany, l’artista més reconegut del Maresme en la primera dècada del segle XX, ens sedueix amb la seva vista impressionista de la riera d’Argentona, que serveix de punt d’enllaç entre els dos elements artístics més representatius d’aquesta mostra, el bosc i les rieres. Unes rieres que tenen en Martí Alsina, el gran mestre que les convertí en protagonistes de tantes i importants obres d’art.

Martí Alsina fou pintor realista, i una de les peces claus en la renovació de la pintura catalana moderna. Fou habitual pintor de racons de la comarca molt especialment d’Argentona, on vivia el seu fill Martí Aguiló. Màxim exponent de l’escola de Barbizon a Catalunya, el seu mestratge queda ben palès en l’obra de caire realista romàntic que us podem oferir.

Una imatge que enllaça perfectament amb el treball del teianenc Joan Finet i la seva estètica de fidelitat realista. Uns quants anys més tard qui agafa protagonisme és l’argentoní Joan Grau que dominà el paisatgisme dels seixanta amb la seva visió que emparentava el realisme de Martí Alsina i el paisatgisme de l’escola d’Olot. Amadeu Casals; ens apropa més a la riera urbana amb les seves aquarel·les plenes de modernitat, mentre que Francesc Viñals ho fa recolzant-se en un cert costumisme.

No hem d’oblidar el paper de la fauna i flora que queda reflectit amb els espectaculars dibuixos naturalistes de Jordi Corbera, els poètics treballs d’Elisenda Sala, la peculiar iconografia de cromatismes vibrants de Rafael Romero i el fascinant treball ple de simbolismes de Francesc Martí Rom. I per arrodonir-ho tot tenim la tasca dels fotògrafs Esther de Prades, Albert Olivé i José Antonio Sancho, hàbils aglutinadors del document natural, històric i periodístic amb imatges que deixen petja.

Amb ells es confegeix un tot que ens permet endinsar-nos en la diversitat natural, artística i conceptual de la comarca i la dels artistes que tan sàviament l’han sabuda copsar per gaudir-la ells, i ara nosaltres, en plenitud.

Pere Pascual “Pic”
Crític d’art
Comissari del 150è aniversari

ACTIVITATS

DEL 08 D’ABRIL AL 08 DE MAIG 2022

Dissabte 09 d’abril de 2022, 12:00

VISITA GUIADA

Divendres 06 de maig de 2022, 19:00

Masia de Can Llaurador

XERRADA

Diumenge 08 de maig de 2022, 19:00

VISITA GUIADA

Places limitades. Es prega confirmació a: inscripcions@calantiga.org

Prèvia
Mar
Següent
Història
Menú