“Paulí Josa. Embrenzides d’ànima”

Paulí Josa

Publicat per Pere Pascual “Pic” a “Transport Públic”.

El Maresme és una comarca més real en el mapa que en el context de la vida diària. Esfilagarsada, mirant en part a Barcelona i en part a Girona, s’estructura en una dinàmica d’aïllament de les parts i d’incomunicació de les mateixes. I si això succeeix en el polític i el comercial, com no hauria de succeir en el cultural?

Malgrat els esforços de molts no hi ha hagut manera de tenir ni tan sols un context informatiu que donés coneixença del que es fa culturalment parlant en la comarca i així tots ens perdem actes i exposicions que haurien de ser d’obligada visita, i el que és pitjor, coneixença d’autors d’important vàlua que podrien servir de lligam d’aquest esfilagarsat concepte cultural comarcal, com és el cas del pintor Paulí Josa.

Encara que afincat durant molts anys en la zona de Premià, el nom i el fer de Paulí Josa em va arribar a coneixement mitjançant una destarotada exposició que celebrà a Begemot, aquella sala de molt curta vida a Mataró. I dic destarotada ja que l’incomprensible muntatge i alguns detalls com per ex que just en el moment d’inaugurar encara no estigués “penjada” l’obra principal de la mateixa que ocupava l’envà inicial, convidava més a fer ràpida passada que no pas a cercar la comunicació amb l’obra exposada. Però era tal la potencialitat de la mateixa que un quedava immers en aquell flux creatiu malgrat, repeteixo, les distorsions de l’entorn.

D’ençà aquells moments he seguit mitjançant les xarxes socials el fer de l’artista (per cert, si s’és permesa l’opinió aquest “animaldepintor” del fb, hauré de dir que no és gaire escaient i fins i tot es podria considerar contraproduent) i per tant no he volgut perdre’m la seva exposició a ca l’Antiga un magnífic indret de Teià, també massa desconegut de tots en aquest context de comarca nebulosa de la qual abans parlàvem.

Ca l’Antiga és un edifici d’aires senyorials que domina una bella finca que es troba a Teià allà ben prop del cementiri. Ha estat recuperat per Mª Ángeles Pérez Latorre, una experta en energies renovables que després de treballar molts anys a París i Brussel·les ha trobat en aquest indret el lloc idoni de fer efectius els seus somnis culturals.

Diplomada en escenografia per l’Institut del teatre i en Belles Arts per l’escola d’Ixelles, és una veritable apassionada cultural capaç de fer qualsevol “bogeria” per poder gaudir d’un concert, una exposició o una obra de teatre, i ha trobat a Ca l’Antiga l’espai idoni per poder inter-relacionar la cultura i els espectadors en un concepte de petit/mitjà format, en el que la qualitat és eix, raó i essència, i que en el cas de la plàstica es resumeix en la realització d’exposicions al magnífic espai adaptat del celler.

És aquí on Paulí Josa ara ens presenta la seva aposta de “Jocs de llum”, en una exposició que té a la llum pictòrica com a protagonista, tant en el que pertoca a la llum real de l’art com amb la juguesca de la llum amagada.

Fonamentada en un concepte humanista,- és evident la presència de l’home com a protagonista de totes les seves batalles pictòriques-, Paulí Josa reflexiona constantment sobre l’home com element personal, social, intel·lectual i espiritual. La seva mirada d’ampli gir, educada en els viatges i els contactes amb les més diverses cultures, conflueixen en aquests passionals treballs que ens parlen de lluites personals i col·lectives, expliciten, ves a saber si per foragitar-los, els dimonis més personals i íntims, i miren alhora vers un futur que el propi artista estructura en la nebulosa del dubte però amb un apunt vers l’esperança.

Excel·lent dominador tècnic, aquesta faceta d’ofici de pintor li permet arrodonir la força dels seus pensaments, amb unes obres que hauria de qualificar com de gran musicalitat, en les que color, llum i textures semblen desafiar-se en un equilibri de contraposicions permanents que obtenen un resultat visual i plàstic altament comunicatiu.

Desafiant a mides, formes i volums, Paulí Josa omple d’art el celler de ca l’Antiga amb una obra potent i alhora ben plaent en el plàstic i en l’estètic i a la que no li fa falta jugar amb aquestes apostes de variacions cromàtiques segons llums o foscors, en una juguesca de bocabadar incauts, d’épater les bourgeois, que fins i tot desmereix un treball que marca la capacitat i qualitat d’aquest bon pintor que tenim per les nostres contrades i al que certament desconeixem.

Una exposició que paga la visita, en un espai al que si jo fos artista de nivell ja estaria demanant hora per intentar exposar en el mateix, de la mateixa manera que si jo tingués a l’abast la programació d’una galeria no tindria dubtes de contactar amb Paulí Josa per que fos protagonista del meu espai.

En Paulí Josa practica una abstracció de caire expressionista, però no el desfermat expressionisme americà i sí un expressionisme molt més europeu en el que pertoca a la cerebralitat del concepte i a una recerca global d’un cert esteticisme estructurat en la potència pròpia de la creació i el complement més que adient, del gest, les textures, el color, i en el cas que avui ens ocupa, la llum.

Menú