L’any 2018 hi havia comptabilitzats a la comarca del Maresme una setantena de béns culturals, entre monuments històrics i zones arqueològiques, registrats com a Béns Culturals d’Interès Nacional per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta xifra indica que es tracta d’un territori, no tan sols ric per la seva especial orografia situat en un lloc privilegiat entre el mar i la muntanya, sinó perquè també s’hi troben infinitat d’exemples de caràcter artístic i cultural gràcies a l’existència de vestigis culturals antics –ibers i romans– així com construccions medievals, fins a arribar a l’actualitat. Precisament un dels estils arquitectònics més importants de Catalunya com és el modernisme està present al Maresme de manera ben significativa. Només cal recordar que la primera obra construïda per Antoni Gaudí va ser a Mataró, a la Cooperativa Obrera Mataronina, coneguda com a Nau Gaudí.

La cinquena exposició del 150è aniversari de Ca l’Antiga està dedicada al patrimoni material i immaterial del Maresme a través de diferents àmbits, com són l’arquitectura rural, les esglésies i oratoris, l’arquitectura urbana, l’arquitectura industrial i la cultura tradicional. S’exhibeixen obres de diverses èpoques que permeten comprovar l’amplitud patrimonial de la comarca gràcies a la col·laboració de museus, fundacions, col·leccions particulars i artistes de la comarca.

El primer àmbit fa referència a l’arquitectura rural, on es poden contemplar imatges de masies, masos fortificats i torres de defensa i de guaita, com per exemple una fotografia de la Torre d’en Nadal de Vilassar de Mar del segle XVI. També hi ha fotografies i dibuixos de Ca l’Antiga, de les cases de poble i dels interiors i exteriors de Teià provinents de fons privats i de l’Arxiu Històric de Teià; una sèrie d’estampes del dibuixant Antoni Batllori i Jofre dibuixos d’Alexandre Cardunets i de Nicanor Vázquez, on es veuen diferents indrets de Sant Andreu de Llavaneres; pintures de l’expressionista fauve Eduard Comabella; una obra remarcable del postimpressionista Francesc Poch Romeu que residí i morí a Teià; del mataroní Jordi Arenas representant les restes del castell de Burriac, on destaca la torre de guaita; i, finalment, una peça de Frederic Viñals, artista resident a Teià.

A la comarca hi ha innumerables exemples d’esglésies i oratoris, freqüents a les cases pairals, d’estils que abasten des del romànic al barroc. Del fill de Josep Berga –conegut com l’Avi Berga, un dels fundadors de l’Escola d’Olot–, es mostra una església de Sant Andreu de Llavaneres dins de l’òptica realista del seu pare. El jove mataroní Marc Prat s’endinsa en el terreny de la representació de claustres i absis d’una manera molt particular. El fotògraf Juan Antonio Sancho, artista que sol recórrer el Maresme a la recerca d’edificis singulars, com les esglésies o cementiris, també hi és present. L’Arxiu Històric de Teià ha contribuït abastament amb fotografies del seu fons. De Frederic Viñals hi ha l’excel·lent oli La pujada de Can Banchs. Del pintor gironí Lluís Roura hi trobarem un oli de l’església de Santa Maria de Mataró realitzat dins d’un cromatisme molt accentuat. De l’il·lustrador i pintor realista Josep Triadó i Mayol hi ha un dibuix d’una església de principis del segle passat.

L’arquitectura urbana també hi és present a l’exposició, fet que ens permet adonar-nos de la transformació viscuda en algunes poblacions maresmenques, sobretot per la desaparició d’edificis i conreus per deixar pas a noves construccions com es fa palès en algunes fotografies històriques de Teià. La visió dels artistes joves, respecte a aquesta temàtica, és ben significativa amb obres de Laura Aznar i Melisa Figueroa. De Carme Fageda es mostra un magnífic oli dins del seu estil constructivista. De Mataró s’exposen obres de Rafael Estrany i del seu fill Santiago, però des de diferents estètiques. L’artista pluridisciplinària Marga Cruz participa amb fotografies de detalls arquitectònics d’obres de Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner. De l’escultor Manel Cusachs s’exposa la maqueta d’un monument dedicat a Puig i Cadafalch.

Al Maresme va existir un teixit industrial prou important per destacar l’existència d’una arquitectura industrial sobretot relacionada amb el tèxtil, cas de la Nau Gaudí de Mataró, i del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, així com de la ceràmica al Museu del Càntir d’Argentona i com del vidre amb les Cristalleries de Mataró. Per tant, hi ha artistes que els ha interessat aquesta temàtica, com és el cas dels mataronins Albert Alís i Antoni Luis –que va tenir com a mestre Jordi Arenas–, representant la decrepitud de la indústria, a través de la pintura.

Finalment, l’àmbit de la cultura tradicional la contemplem mitjançant les festes populars i les tradicions existents en algunes de les localitats del Maresme, tal com podem contemplar a Ca l’Antiga amb diversos objectes, cartells, pintures, dibuixos i fotografies, que permeten disposar d’un major coneixement d’aquestes activitats, pel fet que el seu llegat ha perdurat a través del temps, gràcies sobretot, a l’interès de la gent. De l’antiga farmàcia Pascual de Mataró s’exhibeixen uns pots de farmàcia i ampolletes de cordialer, dels segles
XVII al XIX. Del segle XVIII s’exposa un exvot provinent del Museu de Mataró; del Museu de l’Estampació de Premià de Mar es mostren diversos motlles. El treball de les puntaires, –a Arenys de Mar hi ha el Museu Marès de la Punta– el veiem en un oli de Josep Guardiola, provinent del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, així com les fotografies d’època.

Del Museu de Vilassar de Mar hi ha dues peces excel·lents de la pintora naïf Carme Rovira –que té una Casa-Museu dedicada a la seva obra a la mateixa localitat–, i del Museu Gliptoteca Enric Monjo, una obra de l’escultor, un cap de cavall. La figura d’Alfred Opisso està representada amb una pintura on es veu una fira d’atraccions, cedida per la Fundació Iluro de Mataró. Hi ha diverses imatges fotogràfiques de festes i tradicions que alguns fotògrafs, com Albert Olivé i José Antonio Sancho, han sabut expressar de manera fidel; i altrament, s’exposen imatges de Sant Andreu de Llavaneres i de Teià. Les obres dels pintors Amadeu Casals –Fira de Vilassar de Dalt–, Lluís Masriera –una dona cosint– i Segundo Matilla, reflecteixen perfectament la tradició i la festa del Maresme des de diferents visions estètiques. També s’exhibeixen un dibuix de Joan Finet –un personatge dels Pastorets– i una escultura de fusta de Martí Rom, representant un gos i una lluna.

Ramon Casalé Soler
Crític d’art
Comissari del 150è aniversari