PRIMAVERA 2019

M’agrada pensar que Ca l’Antiga, per la seva situació, és part del paisatge, un paisatge tranquil i ambigu que dubta entre ser poble o ser serra. Aquesta ambigüitat no és aliena a l’activitat humana i és palès el desordre de les moltes intervencions que el modifiquen i en fan un paisatge amb murs, barris, senyals, indicacions…, que s’incrusten en el paisatge natural, natural i prohibit o vetat en un intent de superar les alteracions, les petjades evidents i també les desconegudes.

El paisatge que ens envolta no és lliure ni intrínsecament ‘natural’ sinó que és una combinació de paisatges prohibits perquè no són el que van ser o haurien de ser si no el que nosaltres fem que siguin. Posem llindars, trampes, espantalls, missatges gravats o escrits…, i alhora creem uns nous paisatges efímers o irremeiables que, finalment, ens representen. Per la seva banda la natura, els paisatges, volen sortir de les gàbies que els hi posem i ultrapassar els impediments que en sortir hi troben.

No és la primera vegada que Ca l’Antiga presenta exposicions de paisatge, ja la varen precedir en Pierre Radisic amb paisatges de les platges del Maresme i en José Antonio Sancho amb fotografies de la Serralada Litoral.

La Rosa Puig és una fotògrafa consolidada que ha retratat els ambients urbans i els seus personatges. També ha treballat i publicat una cronologia històrica dels grafitis de Barcelona. Però aquesta vessant urbana no ha impedit que el paisatge rural, el bosc i tot el que ens poden inspirar quan els intentem viure l’hagi motivat a fotografiar-los i fer aparèixer visions insurrectes, inspiradores i sobtades per damunt de les prohibicions i les barreres. Totes les interferències que causem en el paisatge són susceptibles d’engendrar nous paisatges domesticats o esquerps.

En la sèrie de fotografies que presenta a Ca l’Antiga, els espantalls són uns senyals de prohibir adreçats als ocells encara que només els espanten i són, a la fi, efímers i inofensius però creen un paisatge particular, pobre perquè fets amb materials de rebuig, però d’una sensibilitat i bellesa gairebé universal.

Són una part del relat paisatgístic de les fotografies que veurem a l’exposició ‘Paisatges prohibits’ de la Rosa Puig: despistar, tapar, prohibir…


Mariàngels Pérez Latorre
Presidenta de Ca l’Antiga


EXPOSICIÓ

ROSA PUIG

Exposició de fotografies “Paisatges prohibits”

La història darrera la sèrie dels espantaocells. “Rosa Puig : Fou una trobada casual, estàvem passant per uns poblets de Lleó quan al lluny vam veure tot un món de color, que destacava en el paisatge verd i alhora àrid. Ens acostem i ens trobem immersos en un viatge somiat, un entorn que semblava ficció, un oasi en unes vinyes, en les quals habitaven aquests insòlits personatges, uns sublims espantaocells vestits amb curioses vestidures que es movien al ritme del vent i alhora musicaven amb els estris que portaven en les seves insinuants mans, veritablement semblaven personatges als quals només els faltava cantar.
Em vaig entusiasmar fent fotos. Ens va agradar tant que al dia següent tornem amb la càmera de vídeo, amb la intenció de poder conèixer al seu autor i treure unes imatges per a conservar aquest petit món tan entranyable, tenim sort i ens trobem amb Fructuoso, un senyor de 82 anys, increïble, un artista sense ell saber-lo.
Tot aquest treball està dedicat a Fructuoso Fernández, pare de deu fills, agricultor i autor dels personatges”
.

Del 22 de març al 22 d’abril de 2019 al celler de Ca l’Antiga
Horaris de visita: divendres i dissabtes de 17:00 a 20:00 i diumenges d’11:00 a 14:00


ACTIVITATS

DEL 22 DE MARÇ AL 22 D'ABRIL DE 2019

Divendres 22 de març de 2019,
18:00

INAUGURACIÓ

Exposició “Paisatges prohibits”
Amb obres de Rosa Puig.

Places limitades. Es prega confirmació a: inscripcions@calantiga.org

Start typing and press Enter to search