Manuel Serra

Manuel Serra: "Al·lunicina"

Manuel Serra:

La meva curiositat per la fotografia es despertà inconscientment de manera natural, contemplant a través del visor estereoscòpic del “Taxiphot”, com passatemps en èpoques de convalescències de malalties infantils, les imatges de parents, avantpassats, masovers, porcs i gallines, carros i tartanes, cotxes, vaixells, parades militars al davant mateix del Palau Robert, etc., tot, aturat i com flotant en el temps i l’espai, un espai tridimensional, retingut en els centenars de fotografies sobre placa de vidre que el meu avi Víctor Serra (1884-1936), prolífic amant d’aquest art, va deixar, lamentablement, amb final tràgic, perfectament ordenades, i ben atapeïdes en pesants capsetes de cartró, que només les temperades manasses del meu pare gaudien d’autoritat per agafar-les.

La fotografia, per a mi, ha estat i és, sens dubte, un laboratori d’intenses experimentacions conceptuals i, fins i tot, personals, de vegades. Algunes d’aquestes ja foren provocades i desenvolupades en la meva fase de formació al Nottingham Trent Polytechnic a Anglaterra, a finals dels anys 70. En conseqüència, de la fotografia el que més m’interessa no és tant copsar l’instantània de l’esdeveniment, la notícia, etc., com expressar visualment una implicació vital i directe amb l’experiència del succés fotogràfic: la simbiosi temps-espai, [“Temps de Flash” i “Presencias” realitzades entre 1977 i 1984], l’expressió de les seqüències, [“Barcelona a vol d’artista, 1993”], o el desenvolupament de cicles, ja fos d’una hora, minut a minut, [“Una Hora, 01.05.94. Sèrie Platans, Barcelona”], d’un dia, hora a hora, [“Dia&Nit, 1994”], o d’un any sencer, dia a dia, [“Vista des de la tribuna, 1995-1996”], entre d’altres.

Font: palaurobert.gencat.cat

Menú