Vida

El programa del 150è aniversari de Ca l’Antiga ha arribat a l’equador del cicle «El Maresme de Ca l’Antiga» i s’endinsa en els aspectes humans dels seus habitants: què feien, de què vivien, com vivien i com progressaven; quin futur tenen al davant…

Aquesta quarta exposició sobre la Vida s’alimenta, com totes les sis exposicions del cicle, de les obres d’artistes, d’entitats i de museus del Maresme. Obres dels segles XIX, XX i XXI que ens mostren l’esforç de pagesos i obrers, dels treballadors i de les seves feines; i també, l’esbarjo, l’estiueig, el gaudi d’uns i d’altres, gent del territori, burgesos de la capital i, més tard, turistes…

Tot plegat ha transformat el Maresme, no s’hi viu com abans… Què hem perdut, què hem guanyat?

Els artistes ens donen una visió potser més plaent, més bella que la realitat, però una part de la tossuda realitat s’introdueix en la seva obra, fins i tot imperceptiblement. A vosaltres us toca entreveure què hi passa darrere una obra d’art.

Us convidem a esbrinar-ho!


Mariàngels Pérez Latorre
Presidenta de Ca l’Antiga

Cuadern de l’exposició Vida disponible a Ca l’Antiga. Preu : 15 euros

Comandes i enviament per correu: inscripcions@calantiga.org

Art i vida, la vida i l’art

Vida, una de les paraules més boniques del diccionari i una de les paraules en les quals tots els camps del pensament humà hi han aprofundit: filosofia, mística, ciència i tots els llenguatges de l’art. El diccionari defineix la vida com «… la capacitat d’adaptació i d’evolució davant dels diferents canvis en el medi». El territori, doncs, habitat per la seva gent, el seu quefer diari, la manera de viure en relació amb el medi, les circumstàncies, l’ocupació, els mitjans de subsistència. L’artista de qualsevol disciplina forma part d’aquesta vida en comú, n’és partícip i testimoni i, en paraules de Simone de Beauvoir a La plenitud de la vida, «Fer una obra és, en tot cas, fer veure el món».

L’art, doncs, explorant la vida fins i tot la reescriu. Amb tota la modèstia de saber que aquest conjunt d’exposicions són una petita mostra de la rica producció de la nostra comarca, les paraules, formes i colors transmesos pels artistes, ens apropen a tot allò que ens fa sentir més comunitat i més humans. L’art ens treu de l’ensopiment del dia a dia i ens amplia els horitzons, ens desperta i reanomena. L’esguard, la paraula de l’altre aviva la mirada, la nostra paraula, el nostre jo.

En aquest nou capítol del cicle «El Maresme de Ca l’Antiga», que hem anomenat Vida, hem aplegat obres d’una gran qualitat que abasten la pintura, el gravat, el dibuix, l’escultura i la fotografia. Ens ajudaran a conèixer artistes de les nostres contrades sovint desconeguts per la majoria de la població, fins i tot d’aquells que estimen l’art.

En aquesta exposició no hi podia mancar el testimoni de la història de Ca L’Antiga. Contemplem un conjunt d’inestimables fotografies que, essent nombroses, s’aplegaran en el volum sobre Ca l’Antiga que completarà la sèrie del 150è aniversari. També les fotos del Museu de Llavaneres i les del teianenc Josep Duran, ens acosten a la vida diària del passat dels nostres pobles. Els fotògrafs José Antonio Sancho i Albert Olivé són grans testimonis del present de la comarca.

Cal destacar el llegat arqueològic del Celler romà de Vallmora de Teià, amb activitat documentada del segle I aC fins al segle V dC. En aquest jaciment es va trobar el segell de plom signaculum d’Epictet, l’esclau de Luci Pedani, un valuós testimoni de la vida d’aquells pobladors.

Molt remarcable la presència de l’obra de tres grans artistes: Segundo Matilla, artista que morí el 1937 a Teià i assolí gran fama a Europa i Amèrica pels seus retrats, paisatges i marines. La seva obra la descobrim al Prado i al MNAC, entre altres museus. Maria Freser germana de l’arquitecte vilassarenc Eduard Ferrés i Puig responsable d’edificis emblemàtics com l’hotel Ritz de Barcelona o el casino d’Estoril. Deixeble de Rafael Estrany i experta en gravat i aquarel·les, fou especialista plasmant escenes costumistes. Mariano Andreu, un dels artistes més importants i complets del Maresme dels darrers segles i, dissortadament, molt desconegut. Us esperonem a fer-ne recerca de la seva obra i biografia. Farem esment de l’exposició celebrada a Baiona el 1972, on Andreu exposava al costat de Picasso, Braque, Miró i Giacometti. Gaudim doncs de la seva qualitat.

Amb la vinya, representada per pintors de diferents èpoques i estils, trobem obres de Frederic Viñals amb aquarel·les i olis amb el seu impressionisme. Rosa Agenjo, s’acosta al món vinícola dels antics romans, temàtica preferida, amb un estil impregnat de la mediterrània.

L’Albert Alís ens apropa a una realitat actual i visible poc representada en la pintura com són els hivernacles. Pasqual Bueno, bon coneixedor del territori, s’expressa amb la seva visió del color al costat de Mariano Cabellos i el seu personal impressionisme. Remarcables els gravats dedicats al raïm i realitzats amb potència i destresa per Lázaro Ferré.

No podem deixar d’admirar la sensibilitat de Josep Serra Llimona. Considerat un dels principals pintors figuratius catalans de la segona meitat del segle XX, va fer el seu aprenentatge al costat de Ramon Rogent i amb una estada a París. No ens podíem deixar Manuel Cusachs, extraordinari dibuixant de la caricatura i del retrat i ens atreviríem a afirmar que gràcies als granits i les pedreres del Maresme es convertí en l’escultor rotund i sensible que coneixem.

Al Maresme, la flor omple molts hivernacles i seria incompleta la nostra mirada si oblidéssim la temàtica floral, treballada per molts artistes. En aquesta mostra representada per la Josefina Ripoll, una artista ben arrelada a la població de Teià, el mataroní Rafael Estrany i el també pintor mataroní Oriol Muntané, que fou catedràtic de L’Escola de la Llotja.

Antoni Batllori, gran dibuixant i il·lustrador, fa punta al llapis amb la seva simpatia i humor i ens ofereix d’altres cares de la vida quotidiana que tan bé va dibuixar. També parlen d’aquesta vida quotidiana les obres del barceloní Boix Soler

molt vinculat a Llavaneres, o Alexandre Cardunets, president del cercle Artístic i del FAD en els primers decennis del segle passat, o Mateu Serra Buixó, l’artista vilassarenc que en la postguerra assolí gran renom amb el seu esteticisme romàntic.

Una manera de viure i veure la vida la va plasmar Gerard Rosés amb les seves peculiars composicions de cartons pintats, o el masnoví Pere Pujadas amb coloristes composicions plenes de personatges anònims. L’altra cara de com copsar i representar la vida la trobem en el potent expressionisme social de Raúl Capitani i, com a contrapunt oposat, la vida social més elitista en l’obra d’Alfred Opisso, fill de Ricard Opisso.

El tema de la vida de la comarca lligada al mar queda ben representat en el treball de Jordi Arenas i Joan Finet amb l’emblemàtica família dels Ferm, coneguts percadors mataronins, els sorollencs infants de Rafael Estrany i de Josep Munné i la mirada reflexiva i alhora lúdica de Rafael Romero. Les marines de la modernitat de Josep M. Jodar poden sorprendre amb una la temàtica tan poc habitualment representada com és el surf.

Els escultors Martí Rom i Ferran Soriano, diferents amb la seva singularitat, completen amb elegància i creativitat, les seves visions tridimensionals referents a la temàtica de l’exposició.

 

Mima Sant i Granados
Artista plàstica i dinamitzadora cultural
Comissari del 150è aniversari

ACTIVITATS

DEL 01 DE JULIOL AL 31 DE JULIOL 2022

Divendres 01 de juliol, 2022, 19:00

INAUGURACIÓ

Dissabte 09 de juliol de 2022, 19:00

VISITA GUIADA

Dissabte 16 de juliol de 2022, 19:00

VISITA GUIADA

Dissabte 23 de juliol de 2022, 19:00

VISITA GUIADA

Dissabte 30 de juliol de 2022, 19:00

VISITA GUIADA

Places limitades. Es prega confirmació a: inscripcions@calantiga.org

Prèvia
Història
Següent
Patrimoni
Menú